Arxiu del Bloc

La meva participació al Campus Universitari de la Llengua Catalana 2013

Conèixer trenta persones de 17 nacionalitats, parlar tot el temps en català, trobar-se immergit profundament a les cultures catalana i andorrana i podent gaudir d’una gran quantitat d’activitats i excursions. Participar en la dotzena edició del Campus Universitari de la Llengua Catalana organitzat per l’Institut Ramon Llull i esdevingut, respectivament una setmana, a Girona i una altra a Ordino (Andorra) vol dir tot això. Gràcies als organitzadors de l’ Institut Ramon Llull i del govern d’Andorra, a les dues professores, als dos monitors, a els que van organitzar les activitats però també, sobretot, a tots els altres participants, aquesta oportunitat va ser una experiència única i inoblidable. Les activitats culturals constituïen una compensació agradable a les 3 hores de classe de català diàries i de cultura. La visita de la casa de Dalí a Port Lligat per veure com vivia el gran artista surrealista i del museu Dalí a Figueres, l’excursió a Arenys de Mar i el cementiri de Sinera, l’espectacle del Cirque du Soleil a Andorra la Vella i l’excursió de muntanya a l’estany de l’Estanyó són només alguns exemples per poder imaginar-se la gran varietat d’aquelles activitats.
DSC03446IMG_3721
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Un espectacle que vam veure durant la primera setmana a Girona i que em va fascinar molt no era previst en realitat en el programa del Campus. El matí d’un diumenge vam anar a Salt, un municipi molt a prop de Girona. Aquell dia s’hi va organitzar una trobada castellera. Un castell es una torre humana, construïda en diverses altures i de diversa complexitat. Una vegada arribats a Salt, sense saber realment què ens hi esperava, jo i els altres participants del Campus vam poder observar i admirar tot el que pertany a l’espectacle d’aixecar un castell. Observar com els castellers dels Marrecs de Salt i de les altres 3 colles castelleres, cadascú portant pantalons blancs i una camisa del color característic de la respectiva colla, s’ajuden mútuament a enrotllar una faixa negra al voltant del cos de cada casteller. Una funció important que compleix aquesta faixa, a més de la protecció de l’esquena, és que serveix com a punt de recolzament per tal que els castellers puguin pujar i baixar de la torre humana. Admirar com cada casteller, no important si petit o gran – participa en una colla castellera moltes vegades és tradició familiar – si corpulent o prim, si blanc o negre, si dona o home, formen part en la construcció d’un dels famosos castells dels quals ja me n’havien parlat moltes persones. I veure en realitat com els castellers pugen aquella torre humana un després l’altre em fa adonar que per això es necessita absolutament les quatre virtuts resumides en el lema dels castellers: força, equilibri, valor i seny. Però potser també compenetració i confiança. No vaig trigar ni cinc minuts a emocionar-me, entusiasmar-me, i potser també a sentir-me, d’una manera, integrada en aquell espectacle. Les emocions són al clímax quan els Marrecs de Salt aconsegueixen construir per la primera vegada, sense que caigués ningú, un 2 de 8 amb folre, una torre de vuit pisos.
IMG_4138IMG_4296
Al ser persones amb interessos, sentiments i opinions diferents, crec que cadascú de les persones que van participar al Campus Universitari de la Llengua Catalana d’aquest any va viure aquelles dues setmanes d’una manera diferent que jo. Malgrat això estic segura que per tots va ser una oportunitat incomparable per aprofundir les nostres competències lingüístiques del català, per conèixer millor les cultures catalana, andorrana i la seva gent i també per conèixer millor les nostres pròpies cultures.
(Claudia Lorke)
Anuncis

Any Espriu a Leipzig i final de curs

Celebració de l’Any Espriu a Leipzig

LOGO ANY ESPRIU-749435

El nostre Departament s’ha unit a la celebració del centenari del naixement de l’escriptor Salvador Espriu, que va tenir el seu dia culminant el passat dia 10 de juliol, tot coincidint amb la seva data de naixement. Molts professors del Departament van incloure en el seu programa lectiu algun aspecte relacionat amb Espriu per tal de donar-lo a conèixer al màxim nombre d’estudiants possible.

Heus-ne ací el programa:

Espriu IALT 2013 Einladung

La classe de llengua i cultura del dia 10 la vam dedicar tota a la vida i l’obra d’Espriu. El lector de català va anar desglossant-la i els alumnes anaven il·lustrant els diversos temes de la seva conferència amb la lectura en català i alemany de diversos poemes representatius.

El nostre alumne Antonio Morejón acompanyat al piano per Fabian Klentzke van interpretar el popular poema He mirat aquesta terra del Llibre de Sinera amb música de Raimon.

Vam gravar un vídeo de l’acte. Tan bon punt el tinguem editat, el posarem al nostre bloc. Moltes gràcies a tots els que hi vau col·laborar.


Aquell mateix vespre, vam celebrar també l’últim dels nostres Stammtische (trobades extraacadèmiques) que venim fent des de fa mesos, cada dues setmanes. Ens vam trobar al Johannapark, al costat del llac, i vam fer-hi una barbacoa. Vam poder comptar amb l’assistència d’antics alumnes del Departament.

 

_MG_5349_MG_5334_MG_5323_2_MG_5355_MG_5318_MG_5322_MG_5332_2_MG_5319_2_MG_5310_2

 

Amb aquest acte ens acomiadem ja del curs, que acaba la pròxima setmana.

Fins el semestre vinent! Bona sort amb els exàmens i un molt bon estiu!

Els sons del català (Presentació)

Aquí trobareu la presentació que va fer la Professora Maria Cabrera (Universitat de Barcelona)

 

Presentació_els sons del catala_LEIPZIG

 

 

Els sons del català a Leipzig

El passat dilluns 24 de juny vam tenir el privilegi de poder aprendre i practicar la fonètica del català de la mà d’una professora de la Universitat de Barcelona, que treballa en el projecte “Els sons del català” iniciat fa anys, entre d’altres, pel Prof. Joan Solà.

La professora Maria Cabrera ens va explicar fil per randa en què consisteix aquest projecte, quines utilitats se’n poden treure per a les classes de català i va oferir-nos una bona colla d’exercicis per no només aprendre i practicar la fonètica del català, sinó també per poder percebre la procedència dels parlants partint de les realitzacions fonològiques.

L’activitat va ser finançada molt amablement per l’Institut Ramon Llull i va ser coordinada amb el lectorat de català del Departament de Filologia Romànica de la Freie Universität de Berlín.

cartell sons del català

 

 

Pau Alabajos a Leipzig

Cartell_Pau_Alabajos_Leipzig

Ahir dimecres vam poder gaudir de la presència de Pau Alabajos en el marc de la nostra assignatura de llengua i cultura tot coincidint amb la gira que està fent per Europa. La seva xerrada-concert sobre el moviment de la Nova Cançó va generar molt d’interès entre els estudiants. En Pau va interpretar algunes cançons emblemàtiques d’aquest moviment (Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach) i després interpretà cançons pròpies, cançons de protesta, reivindicatives i també cançons de temàtica amorosa. Els estudiants van tenir ocasió de poder preguntar i discutir sobre alguns dels temes que plantegen les cançons. Així, per exemple amb el tema de la cançó “Línia 1” que recorda l’accident de metro a València els estudiants van tenir ocasió de posar en relleu que a Alemanya també han passat accidents fruit de les negligències i que han estat silenciats escandalosament (Duisburg i la Love Parade) de manera molt semblant, salvant les distàncies, al que va passar fa uns anys a València i de què encara no se n’han resolt les responsabilitats.

La gira de’n Pau Alabajos l’ha dut a ciutats com Mannheim, Colònia, Frankfurt, Berlín, entre d’altres, i el durà a Konstanz, Lausana, Aix-en-Provence, Tolosa de Llenguadoc i, finalment, al País Basc.

A la pàgina web del Pau podeu consultar les diverses etapes del seu viatge per Europa així com veure les magnífiques fotos que en Xepo, company de viatge, ha anat fent.

Esperem que iniciatives com aquesta (que ha estat coordinada per la nostra companya lectora de la Universitat de Mannheim, Anna Subarroca) continuïn per tot l’enriquiment que suposen per als nostres estudiants i per a les ciutats visitades.

Moltes gràcies!

IMG_1156

IMG_1158IMG_1159 IMG_1161

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

IMG_1164

 

 

Entrevista al Prof. Dr. Carsten Sinner, responsable acadèmic del nostre lectorat

Aquest vespre han entrevistat al nostre cap, en Carsten Sinner, al programa Catalunya vespre de Catalunya Ràdio, sobre les nefastes notícies que ens arriben d’Aragó. Després d’ell han entrevistat també el professor de català de la Universitat de Venècia, Albert Morales.

Aquí trobareu l’enllaç a l’àudio (l’entrevista comença a partir del segon 22:34)

 

 

El govern aragonès acaba amb el reconeixement de les llengües aragonesa i catalana

Imatge

(text de la notícia publicat al http://www.vilaweb.cat)

Les Corts de l’Aragó han aprovat amb els vots del PP i el PAR la nova llei de llengües, que menysprea el català i l’aragonès i elimina el reconeixement que tenien. La ‘llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó’, tot i que tingui aquest títol, deixa sense protecció administrativa el català i l’aragonès, als quals nega el nom i tot.

D’una banda, deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia el català a la Franja de Ponent, tot i que mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. D’una altra banda, substitueix els noms del català i l’aragonès per eufemismes: el català passa a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO) i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP). A més a més, els topònims en català deixaran de ser oficials a la Franja.

La llei ha estat criticada per l’oposició i el Consell Escolar de l’Aragó, però el govern del PP ha ignorat tota veu contrària, i l’ha duta endavant sense consens. Aquesta aprovació tan ràpida contrasta amb la tramitació de la llei anterior, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar d’avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va emetre ahir un comunicat contra la nova llei. Hi avisava que la confusió sobre el nom de les llengües, ‘deliberada o no, és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional’.

També els grups del Parlament de Catalunya han defensat aquesta setmana que la llengua de la Franja de Ponent és el català. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, a més, han assegurat que es tracta d’una decisió amb ‘clara voluntat política’ i amb ‘manca de sentit comú’.

Informe de política lingüística (2011)

Avui, 6 de maig, s’ha fet públic el nou informe de política lingüística (2011). Heus-ne ací alguns dels resultats més rellevants:

lliurament informe política lingüistíca

La situació lingüística

  • El 80,5 % de la població adulta sap parlar en català i el 65 % el sap escriure.
  • El nombre de persones que té el català com a llengua habitual ha crescut en 430.000
  • L’ús del català a la feina ha augmentat en més de 590.000 persones des de 2007.
  • El percentatge de sentències en català ha caigut del 20,1% l’any 2005 al 13,1% l’any 2011.
  • La mitjana de classes de grau impartides en català a les set universitats públiques catalanes és del 76,2%.
  • La mitjana dels màsters impartits en català a les set universitats públiques catalanes és del 56,6%.
  • El 47,5% dels internautes ha utilitzat la llengua catalana a Internet en els darrers 30 dies.
  • La televisió en català ha guanyat més d’un milió de televidents des del 2007.
  • El 26,7% de lectors ha llegit el darrer llibre en català.
  • El 53,6% dels espectadors de teatre ha vist l’espectacle en català.
  • El 7,9% dels espectadors de cinema ha vist la darrera pel·lícula en català.

El govern de les Illes Balears deixa l’Institut Ramon Llull

Ahir vam saber la trista notícia, que ve a afegir-se a les moltes altres notícies tristes que ens arriben massa sovint de les Illes Balears, originades totes elles en el si del govern del Partit Popular Balear.
Es tracta de la decisió presa pel president de les Illes de deixar d’oferir finançament, és a dir, suport econòmic i institucional, a l’Institut Ramon Llull. Oficialment diuen que ho fan per raons d’estratègia econòmica i que prefereixen representar el català amb mitjans propis. El president balear diu que està radicalment en contra de la idea de Països Catalans i que, essent-ne l’IRL un representant, no volen tenir-hi res a veure. Notícia trista que està en consonància amb la nefasta política lingüística que promouen des del govern balear. Les decisions adoptades pel govern balear fan pensar que la representació internacional de la cultura i la llengua des de les Balears serà minsa i, en tot cas, encaminada a separar-la en tot el que es pugui, d’allò que sigui “català”.
Si mirem els que manen al País Valencià, si mirem el que està passant a Aragó també amb la ridiculesa d’algunes decisions recents en matèria de política lingüística, si mirem aquesta gent que mana a les Illes Balears, cal confiar que la iniciativa popular sàpiga trobar forces per resistir. I que els catalans sàpiguen trobar, amb aquestes iniciatives, maneres eficaces i constructives d’ajudar-los per tal que el seny perdut retorni aviat. Una lluita difícil que ens compromet a tots.

20121107-150037.jpg

23è Col·loqui Germano-Català a Berlín i a Leipzig

Els dies 27, 28 i 29 de setembre passats, va tenir lloc el 23è Col·loqui Germano-Català organitzat per la DKV (Deutscher Katalanistenverband) amb l’estreta col·laboració de l’Institut Ramon Llull. Les seus de celebració del congrés d’enguany han estat la Universitat Humboldt de Berlín i la de Leipzig. El tema central de la trobada acadèmica era “Normalitat. El català en la vida quotidiana” i estava dividit en tres seccions: literatura, lingüística i didàctica. Hi ha hagut prop d’un centenar de participants provinents de tots els racons dels Països Catalans a banda d’altres universitats d’arreu d’Europa. En total s’han pogut escoltar, en dos dies, 48 comunicacions d’un alt nivell científic. Hi han participat també alguns professors de la xarxa de professorat de l’Institut Ramon Llull.

Alguns moments àlgids de la trobada han estat el discurs inaugural pronunciat pel Prof. Dr. Carsten Sinner, cap del Departament de Translatologia i Lingüística Aplicada de la Universitat de Leipzig i president de la DKV. En el seu discurs, el Prof. Sinner ha fet una defensa molt aferrissada de la llengua catalana en les circumstàncies polítiques actuals que li són adverses. A continuació, la ponència inaugural a càrrec de l’escriptora Isabel-Clara Simó en què s’ha centrat en una descripció històrica sobre la resistència lingüística i literària catalanes. El dia 28 a la tarda es va fer un acte de celebració dels 25 anys de publicació de la revista científica Zeitschrift für Katalanistik, amb presència d’alguns dels seus fundadors i dels actuals editors.

Un esdeveniment molt esperat i celebrat ha estat el concert del cantautor Raimon, en plena celebració dels 50 anys de la seva primera actuació a Barcelona. El concert va tenir lloc a la Reutersaal de la Universitat Humboldt i hi van assistir prop de 200 persones. Va ser un concert molt emocionant i intens amb un Raimon que va desplegar tota la seva potència vocal, sorprenentment intacta als seus 70 anys.

L’últim dia de congrés es va celebrar a la Universitat de Leipzig. Tots els assistents van poder gaudir d’una visita guiada pel centre de la ciutat duta a terme per estudiants de català de la Universitat. Abans, però, poguérem gaudir de la ponència de cloenda a càrrec del Prof. Kremmnitz de la Universitat de Viena amb el títol “Del compromís de la transició a la confrontació quotidiana” en què l’insigne professor va fer un repàs detallat i molt ben resumit de la situació del català i de  les relacions Espanya-Catalunya des dels inicis de la democràcia amb la transició i les primeres lleis de política lingüística fins a les conseqüències de les retallades en matèria de política lingüística imposades per la sentència del Tribunal Constitucional el juny del 2010 i altres de posteriors. Finalment, els participants van poder gaudir d’un sopar amb menjar típic de la regió de la Saxònia al Restaurant Rastkeller, al celler de l’imponent edifici de l’Ajuntament Nou de Leipzig.

El Col·loqui s’organitza cada dos anys i compta amb un important suport econòmic i institucional de l’Insitut Ramon Llull. S’espera que aviat poguem comptar amb la publicació de les actes de les diferents ponències i comunicacions que es van poder escoltar.

 

 

 

 

%d bloggers like this: