Arxiu del Bloc

Noia a la finestra

Hi havia una vegada una noia que sempre estava alegre i tothom l’apreciava molt. Ella sempre jugava amb els animals que es trobava passejant pels carrers de Barcelona. La noia es deia Lucía.
Al capvespre d’un dia molt plujós —quan caminava pel seu barri favorit— va escoltar de sobte un so molt feble i estrany. Al principi no s’adonava però quan en va escoltar una altra vegada va sortir del seu entreson i va aixecar la mirada. Els seus ulls no percebien res. «D’on ha sortit aquest estrany so», es va preguntar a si mateixa.
Començava a girar el cap i va buscar entre els arbustos que formaven una espècie de muralla al voltant d’un edifici majestuós d’estil modernista. També va buscar per darrere dels contenidors d’escombraries que es trobaven en la vorera. Però allí no hi havia res. Una vegada més es va apropar als arbustos densos armats d’espines. Amb molta cautela va començar a separar les petites branques de l’arbust i de sobte va trobar un petit buit pel qual podia entrar al pati d’aquell impressionant edifici en ruïnes. No obstant això, el buit era tan diminut que s’havia d’ajupir per passar per ell. Una vegada dins es va quedar bocabadat i gairebé va oblidar la causa per la qual havia entrat allí. Una penombra ho cobria tot. «Aquest edifici hauria de guardar molt secrets», va pensar. I, per tercera vegada, va escoltar el so gairebé inaudible, ara en podia distingir. El miol venia des de dins de l’edifici. Lucía es va apropar amb passos cautelosos. Solament s’escoltava el gairebé imperceptible cruixir de la fullaraca que cobria els enderrocs. I, allí, amagat entre unes parets demolides estava el causant del so.

Mentre contenia la respiració i passava per sobre dels enderrocs, el petit gat es va quedar mirant-la de fit a fit.
El gat estava completament cobert de cendra i semblava molt esgotat. Els seus ulls parlaven per si mateixos. Lucía no s’ho va pensar massa, va recollir el gat entre els seus braços i l’hi va portar a la seva casa.
Durant alguns mesos el gat va trobar allí una nova llar. Sempre s’arraulia en la falda de Lucía formant una rosquilla. Un dia qualsevol de maig, quan ja estava completament recuperat, va sortir de l’habitació de Lucía al carrer per viure la seva vida. Però, en el moment en el qual Lucía treia el cap per la finestra per acomiadar-se d’ell, el gat es va parar en sec i va dirigir una mirada plena de gratitud cap a ella.

Jenny

Anuncis

Noia a la finestra

En el quadre “Noia a la finestra” de Dalí es pot veure una dona mirant una cala al mar a través d’una finestra. La dona és la germana petita de Dalí, quan tenia 17 anys. Al fons del quadre es pot veure la costa, una platja petita i un bosc. També hi ha una muralla i una casa que es reflexa en el vidre de la finestra. Davant la platja hi ha un veler de color blanc. El mar sembla tranquil amb onades petites i s’hi poden veure els reflexos dels núvols blancs del cel.

La noia té el cabell negre. Porta les sabates blanques i una faldilla i una camisa, ambdues també de color blanc però amb ratlles blaves. La dona sembla pensativa i relaxada, i com té el cap girat, sembla que estigui mirant l’edifici que només es pot veure com un reflex en el vidre de la finestra.

De la casa on és la noia no es pot veure molt: El terra és de fusta de color marró i la paret de color gris. Al costat de la finestra hi ha dues cortines, també, com la roba de la dona, de color blanc amb ratlles blaves. A l’esquerra de l’ampit de la finestra hi ha un mocador de tela blanca.

En aquest quadre, pintat amb oli sobre tela, Dalí mostra d’una forma impressionant l’ús de les ombres per a donar-hi profunditat i crear un sentit realista.

Activitat 1. Una imatge i mil paraules

És ben coneguda la dita “Una imatge val més que mil paraules”. Nosaltres tanmateix volem capgirar-la i volem saber quina història s’amaga darrere d’aquests quadres. Els nostres alumnes ens ho descobriran.

Aquí trobareu els enllaços a les imatges que inspiraran les seves històries:

Metamorfosi de Narcís (Dalí)

Noia a la finestra (Dalí)

Quadre de Montserrat Gudiol

Jove decadent (Raimon Casas)

Tàndem (R. Casas)

Les senyoretes del carrer d’Avinyó (Picasso)

 

 

%d bloggers like this: